tres microrrelats, una explicació i dos contes

      Tres microrrelats,  una explicació

  I en aquell moment va sentir

  que se li ensorrava el món.

  Sabia que la decisió presa

  era la correcta per la situació

  econòmica, per la família i

  per mil raons, però de la

  mateixa manera que hom

  sap que les flors floreixen

  a la primavera, ella sabia

  que s’havia equivocat.

Necessitats d’arbres  i verds, creixem

 en un món fora oxigen, en què els

 nins  es fan grans jugant amb el

ciment en lloc d’espantar granots

 als safaretjos o caçar papallons

els vespres d’estiu amb les mans.

- Saps que tot és mentida?
- Sí, i què? Només és un joc. No som més que joguines d'alguna cosa superior.

       

                                               Els somnis són inhòspits i

 desconeguts. Tenc por i

 m’espant.

I dos contes...

Ens coneixerem els cossos nus i suats, ens estimarem com mai ho hem fet en aquell llit, que fa pudor i que tu i jo coneixem. Les nostres mans tornaran a passar pels cossos que ja tenim consciència que són nostres. Passaré la mà per aquí i per allà i tu tendràs esgarrifances de plaer. Sabrem que som nostres per una estona, una estona llarga que ens encanta. Però quan tot acabi jo tornaré a ser jo i tu tornaràs a ser tu, el cabró de sempre, que no em caus bé i que t'odii , però m'encantes.
Ens encantam un cop cada dos anys i cada vegada és més intens i un dia acabarem l'un amb l'altra. Serà sexe per plaer, sense sentiments ni emocions amoroses, serà sexe per diversió sense ser condiments de res. Només amb les ganes de guanyar la lluita afèrrima a la que jugam.

Era un dia fred de tardor. Era prest, m’acabava de despertar i no sabia de quin món era. El meu cos feia el recorregut habitual dels dematins. Aixecar-me del llit, posar els peus en terra, sempre descalços, i baixar cap a la cuina. Al menjador saludar la petita, que mira la televisió i dirigir-me cap a la cafetera, a injectar-me la cafeïna per despertar-me. Després, com d’esma mentre s’encalentia la llet, vaig encendre l’ordinador per comprovar la meva vida social. Va ser en aquell moment en què va sonar el telèfon. La catastròfica telefonada. Era una pregunta de comprovació, ell no s’ho acabava de creure, jo no sabia res. Però va ser així, vaig caure. Vaig caure en la foscor de la teva mort.