Molts de segles ençà, des d’un cantó
Del vell passeig, el cap del moro espera,
Engabiat, del seu conqueridor
Tallar el fil que teixeix la balanguera.
Fila, madona, fila una senyera
Que arribi de Ciutat a Formentor
i desvetlli l’eterna primavera,
Les noves flors de l’esdevenidor.
Ombra, marasme ardid, darrer sojorn,
De la soca del pi, ja sense saba,
Qui altívola rajava fera sang
Foll i superb miratge del bell born,
Terra de la vellura qui et sojava,
Seràs al cap
darrer record i fang?
Portals Nous
24 de juliol del 2012
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada