divendres, 9 de novembre del 2012

Boira


Boira,
o la condensació del fum dels cotxes,
la imatge del verí que respires,
que entra a dins de tu mateixa...

Negres núvols,
aire brut.
Incapacitat de destriar el bé del mal.
Paraules perdudes...

Ja no existeixen,
s'han diluït en el futur...

Carrers,
atzucacs
que t'engoleixen sense avisar,
et tanquen en una ciutat
fosca,
amb barreres,
oblidada,
sense deixar de recordar...

Un present incert,
cares conegudes
més estranyes que mai,
la indiferència al capdavant,
la solitud on
enfonsar-te...

Fum i edificis que t'ofeguen,
memòria illenca contaminada
pels ulls irritats
que ja no hi poden veure...

Persones d'ahir.
Fets que són el que no foren.
Repeticions.
Malenconia
de no-saps-què.
Roques com a frontera...

Una mar infinita.
L'eternitat per esdevenir-ne l'ànima.
Un penya-segat que trenca les onades.
Tu...

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada