Qui som?

La nostra era, en un principi, una habitació corrent. Quatre parets grogoses la separaven de la resta de cambres. El sostre voltat ens protegia de les inclemències del temps, mentre que el fluorescent sòrdid i solitari ens acompanyava en les hores més inhòspites.

Ens flanquejaven tres armaris, que romanien allí des dels inicis de la humanitat. Tres taules, tres cadires i tres llits constituïen la resta de l'humil mobiliari. Res la diferenciava dels dormitoris veïns, igual de deserts i buits, ni d'una 204 qualsevol. Una  habitació més, impregnada de l'aire ataronjat del crepuscle barceloní.

Havíem arribat feia poc en aquella ciutat en la qual ens sentíem estranys i perduts, però ben aviat vàrem tenir la sort de trobar-nos en aquella vetusta fàbrica reconvertida en residència d'estudiants, la que ens acollia, igual que a tants d'altres. 

Nosaltres vàrem néixer gràcies a l’atzar, sense saber exactament com, una nit amb un final inesperat. Alguns varen començar i se n'anaren, i d'altres varen arribar  quan l'aigua ja feia estona que bullia.  Però el fet és que ens agradava la literatura i vàrem començar a trobar-nos:  llegíem,  comentàvem, parlàvem de coses estranyes que a vegades ni tan sols nosaltres compreníem, ens barallàvem i discutíem, però ens agradava el que fèiem i per això tornàvem.

Érem pocs, formats per estudiants de procedències diverses: uns havíem nascut tocats pels vents de l'Atlàntic, mentre que d'altres fórem batejats per la mediterrània; érem persones d'estudis diversos com arquitectura, medicina o filosofia, per anomenar-ne només tres. 

El nostre màxim referent era Safo de Lesbos, la traficant de cogombres, i no Rosselló-Pòrcel, o Salvador Espriu, com hagués estat el més lògic. 

Passaren  els dies, les setmanes, els mesos, i aquell cenacle neosafista de la 204 prenia una dimensió corpòria. Fruit de les nostres reunions vàrem començar a pensar a fer una revista, per expressar-nos i compartir la nostra activitat. La marxa forçada d'un company va accelerar el procés de creació de la revista. Així va néixer el que ara teniu a les mans, OCASUS UENTUS.